FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
acció, afectar directament algú o alguna cosa. La persona sobre la qual recau l'acció expressada pel verb. En aquest litigi recaurà una sentència absolutòria. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cosa no sigui o s'esdevingui. mai que [o mai per mai que] Amb el verb que segueix en subjuntiu, equival a si alguna vegada amb el verb en indicatiu. Mai que et pregunti res, tu fes veure que no ho saps. mai més [o mai pus, o pus mai, o pus mai més] Cap altra vegada. No et vull veure mai [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manera de presentar-se o aparèixer, algú o alguna cosa, als ulls, a l'esperit. Un home d'aspecte repulsiu. L'aspecte terrible del mar. La qüestió es presenta sota un altre aspecte. Categoria gramatical del verb relacionada amb les diferents maneres de presentar la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que expressa la relació afectiva d'una persona amb la situació designada pel verb. datiu possessiu Complement de datiu que designa el posseïdor de l'entitat a què es refereix el complement directe. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pronom personal de segona persona, fórmula de tractament emprada en adreçar-se a algú que hom no tracta de tu o de vós i que expressa distanciament social, formalitat; quan és subjecte, exigeix el verb en tercera persona. Vostè m'ho ha dit. Vostès no hi eren. No [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
gènere i nombre en el substantiu, en l'adjectiu, en el pronom i en els determinants, i els de nombre, persona, temps, aspecte i mode en el verb. morfema lèxic Lexema 1 . morfema lliure Morfema que pot aparèixer aïlladament, en posició absoluta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sintàcticament perquè constitueixen el nucli d'un sintagma, el nominal, que pot desenvolupar les funcions de subjecte, atribut, complement d'un verb o d'una preposició, i adjunt d'un altre substantiu. Mot d'aquesta categoria. Que tenyeix directament el cotó, sense necessitat de mordent, s [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
preposició en o amb la preposició a, llevat que sigui un complement indirecte. Veig que penses sempre en ella; jo no hi penso mai. És un mal clima: no m'hi puc acostumar. Fent relació a un adjectiu o a un substantiu indeterminat terme predicatiu d'un verb altre que ésser, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
l'entitat sobre la qual recau l'acció expressada pel verb. Forma verbal passiva. Oració passiva. Construcció passiva. Veu passiva. passiva pronominal [o passiva reflexa] Construcció sintàctica de significació passiva amb el pronom reflexiu es o se i el verb en veu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet d'alternar dues o més coses. L'arrel del verb eixir presenta una alternança vocàlica: en unes formes té e; en altres, i. Acció d'alternar. L'alternança dels conreus. Relació combinatòria existent entre formes variants d'una mateixa unitat [...]
